El management de la mediació en empreses

Dr. Javier Wilhelm

En els últims mesos, i arran de la reforma que portarà la llei de mesures d’eficiència processal del servei públic de Justícia, la mediació i les formes adequades de gestió de conflictes tornen a estar a l’agenda política.

Les organitzacions i empreses no són alienes a aquest canvi legislatiu, sinó que, al contrari, poden veure legitimades accions i formes diverses de resoldre disputes. Ja la llei 5/2012 de mediació en l’àmbit civil i mercantil va obrir el ventall de la implementació, però si aquesta nova iniciativa legislativa esdevé una política pública, l’abast i els beneficis seran més evidents i coneguts. Segons estudis del Parlament Europeu i la Cort d’Arbitratge de Madrid, la diferència de temps de resolució d’un conflicte mercantil és un 90% més llarg en seu judicial que en un procés de mediació, passant de 17 mesos de mitjana en seu judicial a 1,6 mesos en mediació. Pel que fa al cost mitjà, un litigi comporta un cost econòmic un 81% més alt que una mediació per als implicats, i això sense comptar els costos emocionals per a les persones implicades i la repercussió del conflicte en la producció, en el clima laboral, la imatge de l’organització, tant envers treballadors, clients i proveïdors, així com queda ressentida la xarxa de relacions internes d’una organització quan un conflicte es fa públic.

Impulsar la cultura de la mediació en l’àmbit mercantil es tradueix en quatre línies d’acció:

Work Place Mediation: La resolució dels conflictes des del management es tradueix en potenciar i apoderar els membres d’una empresa o organització en la millora dels seus recursos personals i relacionals, i de les conseqüències positives de la mateixa en el seu dia a dia. El WPM, estratègia que va néixer a Gran Bretanya fa uns 20 anys, promou la gestió i resolució de disputes entre treballadors, entre personal directiu, millores en el clima laboral, prevenint l’escalada de la conflictivitat i les conseqüències d’aquesta en la productivitat. Es tracta d’una sèrie d’accions en relació amb la prevenció del malestar laboral, de la manca de productivitat per aquest clima laboral, la rotació permanent de personal, incompliments i errors en els seus processos, com a efectes d’una situació no resolta i que s’enquista en l’empresa. El work place mediation és l’estratègia més adequada per implementar a les organitzacions i empreses.

Conflictes mercantils: Implica obrir una taula de negociació assistida en la qual es treballa per resoldre de manera confidencial i segura les disputes en què la no resolució suposa una pèrdua diària de diners, un augment del risc de capitals, danys a la imatge de l’organització i deteriorament de la RSC. Podent establir clàusules de submissió a mediació en els contractes, podríem evitar un col·lapse en el sistema judicial, optimitzar recursos públics, escurçar terminis de resolució i treballar en acords a mida de les parts implicades. Fa uns anys, la Cambra de Comerç de Bilbao ja va identificar que la mediació mercantil és efectiva en relació amb temes relacionats amb la competència deslleial, propietat industrial, propietat intel·lectual, accions relatives a publicitat, impugnació d’acords societaris, temes de responsabilitat d’administradors, de consells d’administració, en liquidacions de societats mercantils, qüestions relacionades amb el transport, el dret marítim; als quals afegiríem qüestions de consum, deutes i impagaments, conflictes entre arrendataris i arrendadors, conflictes entre asseguradores i reclamants, etc.

Fusions i adquisicions: Quan diverses organitzacions han d’unir-se, un dels elements essencials a treballar és la compatibilització de la cultura de cadascuna d’elles, la qual cosa, si està realitzada adequadament (tenint en compte sobretot les persones involucrades), tindrà més garanties d’èxit i reduirà el temps d’acomodació davant una situació de canvi. La mediació i els cercles de decisió proporcionen la metodologia adequada per portar a terme aquests moviments de la millor manera i acompanyen en el procés de canvi les organitzacions i les persones que les habiten. El procés d’introduir un canvi implica lluitar contra la resistència, que sempre apareix en forma de temor i ansietat; fins i tot en algunes ocasions el canvi es percep com a catastròfic (Bion).

Negociació relacional: Proporcionant eines i procediments de negociació assistida, es construeix confiança i seguretat, treballant en disputes entre socis, entre responsables d’àrees, contractacions i/o acomiadaments laborals, convenis col·lectius de treball, contractes amb altres empreses, entre empresa i proveïdors o dins d’equips de treball, sempre posant l’èmfasi en una negociació col·laborativa i la comunicació eficaç, on el factor emocional jugui a favor de la consecució de la mateixa.

En resum, la mediació mercantil ajuda a optimitzar recursos, temps, diners i energies. Cuida la imatge de les organitzacions i de la gent que hi viu. Els professionals de la mediació de transaccions ajudem a avaluar i quantificar els casos perquè els implicats sàpiguen el cost que implica la seva solució en els diferents escenaris, els riscos que es corren segons com es tracti o s’ignori el problema i les possibilitats de guanys i cura de les relacions comercials amb visió de futur en un moment com l’actual, amb un mercat tan fluctuant i incert.

“No tinguis por dels canvis, tingues por de romandre immòbil” (proverbi xinès).