El management de la mediación en empresas

Dr. Javier Wilhelm

En los últimos meses, ya raíz de la reforma que llevará la ley de medidas de eficiencia procesal del servicio público de Justicia, la mediación y las formas adecuadas de gestión de conflictos vuelven a estar en la agenda política.

Las organizaciones y empresas no son ajenas a este cambio legislativo, sino que, por el contrario, pueden ver legitimadas acciones y formas diversas de resolver disputas. Ya la ley 5/2012 de mediación en el ámbito civil y mercantil abrió el abanico de la implementación, pero si esta nueva iniciativa legislativa se convierte en una política pública, el alcance y los beneficios serán más evidentes y conocidos. Según estudios del Parlamento Europeo y la Corte de Arbitraje de Madrid, la diferencia de tiempo de resolución de un conflicto mercantil es un 90% más largo en sede judicial que en un proceso de mediación, pasando de 17 meses de media en sede judicial a 1,6 meses en mediación. En cuanto al coste medio, un litigio conlleva un coste económico un 81% mayor que una mediación para los implicados, lo que sin contar los costes emocionales para las personas implicadas y la repercusión del conflicto en la producción, en el clima laboral , la imagen de la organización, tanto a trabajadores, clientes y proveedores, así como queda resentida la red de relaciones internas de una organización cuando un conflicto se hace público.

Impulsar la cultura de la mediación en el ámbito mercantil se traduce en cuatro líneas de acción:

Work Place Mediation: La resolució dels conflictes des del management es tradueix en potenciar i apoderar els membres d’una empresa o organització en la millora dels seus recursos personals i relacionals, i de les conseqüències positives de la mateixa en el seu dia a dia. El WPM, estratègia que va néixer a Gran Bretanya fa uns 20 anys, promou la gestió i resolució de disputes entre treballadors, entre personal directiu, millores en el clima laboral, prevenint l’escalada de la conflictivitat i les conseqüències d’aquesta en la productivitat. Es tracta d’una sèrie d’accions en relació amb la prevenció del malestar laboral, de la manca de productivitat per aquest clima laboral, la rotació permanent de personal, incompliments i errors en els seus processos, com a efectes d’una situació no resolta i que s’enquista en l’empresa. El work place mediation és l’estratègia més adequada per implementar a les organitzacions i empreses.

Conflictes mercantils: Implica obrir una taula de negociació assistida en la qual es treballa per resoldre de manera confidencial i segura les disputes en què la no resolució suposa una pèrdua diària de diners, un augment del risc de capitals, danys a la imatge de l’organització i deteriorament de la RSC. Podent establir clàusules de submissió a mediació en els contractes, podríem evitar un col·lapse en el sistema judicial, optimitzar recursos públics, escurçar terminis de resolució i treballar en acords a mida de les parts implicades. Fa uns anys, la Cambra de Comerç de Bilbao ja va identificar que la mediació mercantil és efectiva en relació amb temes relacionats amb la competència deslleial, propietat industrial, propietat intel·lectual, accions relatives a publicitat, impugnació d’acords societaris, temes de responsabilitat d’administradors, de consells d’administració, en liquidacions de societats mercantils, qüestions relacionades amb el transport, el dret marítim; als quals afegiríem qüestions de consum, deutes i impagaments, conflictes entre arrendataris i arrendadors, conflictes entre asseguradores i reclamants, etc.

Fusions i adquisicions: Quan diverses organitzacions han d’unir-se, un dels elements essencials a treballar és la compatibilització de la cultura de cadascuna d’elles, la qual cosa, si està realitzada adequadament (tenint en compte sobretot les persones involucrades), tindrà més garanties d’èxit i reduirà el temps d’acomodació davant una situació de canvi. La mediació i els cercles de decisió proporcionen la metodologia adequada per portar a terme aquests moviments de la millor manera i acompanyen en el procés de canvi les organitzacions i les persones que les habiten. El procés d’introduir un canvi implica lluitar contra la resistència, que sempre apareix en forma de temor i ansietat; fins i tot en algunes ocasions el canvi es percep com a catastròfic (Bion).

Negociació relacional: Proporcionant eines i procediments de negociació assistida, es construeix confiança i seguretat, treballant en disputes entre socis, entre responsables d’àrees, contractacions i/o acomiadaments laborals, convenis col·lectius de treball, contractes amb altres empreses, entre empresa i proveïdors o dins d’equips de treball, sempre posant l’èmfasi en una negociació col·laborativa i la comunicació eficaç, on el factor emocional jugui a favor de la consecució de la mateixa.

En resumen, la mediación mercantil ayuda a optimizar recursos, tiempo, dinero y energía. Cuida la imagen de las organizaciones y de la gente que vive allí. Los profesionales de la mediación de transacciones ayudamos a evaluar y cuantificar los casos para que los implicados sepan el coste que implica su solución en los diferentes escenarios, los riesgos que se corren según se trate o se ignore el problema y las posibilidades de ganancias y cuidado de las relaciones comerciales con visión de futuro en un momento como el actual, con un mercado tan fluctuante e incierto.

«No tengas miedo a los cambios, ten miedo a permanecer inmóvil» (proverbio chino).